Resultats
CB LLIVIA-PUIGCERDA BLAU C.B. CASTELLET 82 36
C.B. SANT PERE TERRASSA C.B. SANTPEDOR 71 49
C.N. TERRASSA 1 CB VIC Suposem que el CN Terrassa guanyarà el primer partit,
Algú va dir que la sort no existeix, que es el treball constant el que porta als èxits. Jo afegiria les estadístiques i les probabilitats també hi juguen un paper molt important.
El Sant Pere va tenir sort? jo crec que no, malgrat ho van encistellar gaire bé tot i de qualsevol manera, es van quedar a un punt de igualar el basquet avarage.
Vem tenir sort nosaltres? jo crec que no, doncs vem fallar coses que no fallem mai.
Doncs, Sort? treball?, estadístiques? RES D'AIXÒ.
Ens nois han de "madurar", Hem tingut pocs partits amb igualtat, podem entrenar molt, pero en moments importants el que fa guanyar un partit es "controlar els nervis", guanyant els partits de 50 no ho podem aprendre.
Pero..., qui sap controlar els nervis? molt poca gent i segur que NINGU als 12 anys.
NOIS, seguiu així, i aneu aprenent, i sobretot disfruteu, que dintre d'uns quant mesos, les canastes començaran a creixer, i creixer i creixer .......
Malgrat que som més “esportivament optimistes” que fa uns mesos, hem de reconèixer que la lògica ens deia que es veia venir la derrota ..... les raons son obvies.
ResponEliminaLa primera es que l’equip no està treballat per jugar com “uns maquines”, es a dir jugar sense emocions i sense dret a ser nens, que encara es el que son. Evidentment el coneixement del caràcter de cada nen i la manera de motivar o animar a cada jugador, no s’aconsegueix en sis entrenaments. Descobrir com era cada nano i guanyar-se’l per que continues creixent no va ser fàcil pel Rikki.
I es aquest fet el que fins ara ha anat marcant el nostre joc. Hem arribat a jugar bastant be amb el nostre estil, sense presa, intentant primer guanyar confiança per transformar-la en solidesa i treure el partit endavant, acabant no imposant el nostre físic sinó la nostra qualitat.
Aquesta era la darrera discussió amb en Rikki, com guanyar intensitat per fer transicions mes rapides, com guanyar físic i velocitat i a la vegada “seguretat amb la bola”. Físic per fer passes llargs, però també per poder rebre’ls, per pressionar efectivament, per aguantar una defensa llarga ..... que molt encertadament es el que han detectat els nous entrenadors que els mancava i s’han posat a corregir, tot i que tindran que treballar molt per aconseguir-ho, donada la personalitat del nostre equip.
Però no estaven preparats encara, per jugar a mes revolucions que les que els permet el seu motoret i les seves emocions, doncs no oblidem que partits com aquest en juguem un parell en tota la temporada, donat el nivell on juguem.
Amb això vull dir que estem treballant en la línia correcte, però que cada integrant de l’equip es un mon i es el que tenim.
Visca el Mini