dijous, 28 de març del 2013

KMELOT i els cavallers de la pilota rodona

Ho sento nois, però s’ha de llegir per entendre el perquè els partits van anar com van anar. (informació contrastada per método3)

Kamelot i els cavallers de la pilota rodona.


Situació Geogràfica e Històrica
Catalunya Central, Principat de Catalunya que per ara encara pertany al regne d’Espanya. Com que el rei estava caçant elefants, i l’organitzador oficial d’esdeveniments esportius (NOOS) estava en procés judicial, el torneig va ser organitzat pel potent grup mediàtic esportiu Paidos.

Situació esportiva (només Minibàsquet)
Sota el nom de torneig de Pasqua es van organitzar dos grups:
grup Groc (2)  amb equips de la A2 i
grup Verd 1 amb equips de la B conjuntament amb el Paidos “A” que pertany a la A2.
Tothom es pensava que s’enfrontarien els guanyadors dels diferents grups, doncs no. Comorrr? Cada grup tindria el seu campió.
Algú podria pensar que els grups es van fer per que el Paidos B seguis progressant entre els equips de la A2 i el Paidos “A” guanyès  en el seu grup, o que els dos paidos no s’enfrentessin?.. deixo la pregunta a l’aire 

Recordatori: Els unics equips que es van guanyar la plaça A2 son la Unió, La Salle, Joviat i Santpedor. Els dos equips del Paidos hi van accedir perquè equips com el nostre van optar per formar-se en vers de competir.

Regles del joc.
Segons la federació catalana, les regles del minibàsquet son perquè el nens es formin, i entre altres coses, un jugador ha de jugar com a mínim 3 parts i màxim 5. En el torneig de Kamelot mínim 1 i màxim 3.  Sense comentaris.

Jornada 1.
Solsona – Santpedor.
Les forces màgiques es van confabular per donar el toc de gràcia al nº 11 del Solsona que en pla Navarro (del dia contra el Madrid), ho ficava tot i des de qualsevol lloc. Per sort el coratge del Santpedor van poder vèncer al malefici.

L’Unio B – Santpedor.
Sense Malefici som inparables, però... que passa, guanyem de vint i ens recuperen, un altre vegada el malefici. UFFF, hem guanyat, quina por!

Paidos A – Santpedor
Sembla que no hi ha malefici!  serà un partit net?,  No us ho penseu, era un pla molt ben elaborat, la tàctica era que el Paidós perdés per poc amb dos objectius:
1.    Motivar als nois del Paidos cara la jornada final
2.    Fer probes amb una nova droga de diseny al•lucinògena a tothom del Santpedor per que s’oblidessin de la realitat i fer-los caure  en una de les trames més “maquiavèliques” que s’han fet. IMNONIS COL•LECTIVA.

EFECTES DE LA DROGA.
1er. Convèncer a l’entrenador que el partit per la semifinal era a les 16:30.
2on. Que cap pare comprovés l’hora en l’horari oficial. Equip no presentat i Solsona a la final amb el Paidós.

Jornada 2
I va resultar, fins que una mare del Pre-Mini del Santpedor va alertar que el Solsona estava escalfant, COMORRR?  Trucades, waht’s up? Missatges? La capacitat de reacció, valor, coratge, destresa, e imaginació, se’ns va apoderar, i ens varem crear una cuirassa anti maleficis tan acollonant que....

Solsona Santpedor. LA GUERRA DE LAS GALAXIAS.
Amb només 6 jugadors (hi van ser tots els que logísticament hi podien ser), segons el reglament el partit el teníem perdut, però una trucada del president Mas (Jacki Vidal) al Rei (que estava de cacera) ens assegurava que amb 7 el resultat seria vàlid, ara només faltava reforçar l’equip, sobretot en defensa, i varem comptar amb la col•laboració de  la Judit fent un paperàs, (crec que el número 9 del Solsona va somiar amb ella).. ... hem guanyat de 20 i A LA FINAL

Paidos-Santpedor: EL IMPERIO CONTRATACA.
Partit clau, Darth Vader i la seva força “oculta” va fer ganyar al Padios devant de l’Unio (segons els pares de la UNIO amb ajuda arbitral).
El Mag Merlin (Ricard) i, ara si, amb TOTS els cavallers de la pilota rodona van canviar “les pilotes” per espasses laser i  van anar tots junts a destruir a l’estrella de la Mort de Darth Vader, que tan mal ens volia fer.
La tàctica molt precisa: Parar el 11 i el 12, i anar fent contraatacs ràpids i selectes.
Fa ser una victòria merescuda. Varem jugar aquell nivell que sabem fer quan els equips de davant son realment bons.

Ara em queda un dubte, la droga ens la va donar les forces “maniàtiques” o va ser el mateix Ricard per que ens poséssim les piles “tots”. No ho sabrem mai. Recordeu que un Mag no arriba mai ni tard ni d’hora. Arriba al moment just.



dissabte, 9 de març del 2013

FI DE L'ANADA

Començarem per les 10 millor assistencies de la B1.

i Ara anem pels resultats

C.B. SOLSONA 61       C.B. SANTPEDOR 71


Davant ens hem trobat a un CB Solsona que ha millorat molt el joc en equip i sobretot l’encert en els tirs de 3.

Des del principi he cregut amb la victòria, Perquè?
Vaig veure l’entrenament del divendres i com que es juga com s'entrena.

Demà Tot l'EQUIP (nens,nois i pares) tenim un clínic intensiu de perfeccionament.
El rendiment de tots els participants serà decisiu pel resultat final, sobretot el “mister” que es el que ho té més difícil.
Fer la salsa pels calçots!!!.



C.B. CASTELLET  66    C.B. SANT PERE TERRASSA 78

Algu m'hauria d'explicar aquest resultat.
Es com quan et quedes adormit mirant una pel·licula i quan et despertes ja no saps de que va ni si estàs mirant la mateixa pel·licula.

Tinc una Teoria: A fora no van tots els jugadors que jugan a casa.


CB LLIVIA-PUIGCERDA BLAU C.N. TERRASSA 1

No fa falta dir res, CB LLivia ha guanyat.


dilluns, 4 de març del 2013

REFLEXIONS: ES COSA DE TOTS

ÉS COSA DE TOTS

Benvolgut equip,( quan em refereixo a equip vull dir pares, mares, tiets/es, germans/es, entrenador i jugadors).

Aprofitant l'espai comunicatiu que ens proporciona el meravellós Blog d'un dels nostres pare delegat i com a conseqüència d'algunes circumstàncies que he anat detectant en les últimes setmanes, faré unes petites reflexions que sento la necessitat de fer i que em sembla que ens poden ajudar per tal de millorar la maduració basquetbolística i personal dels nois.

La meva tasca com a entrenador és fer gaudir als nois aprenent a jugar a bàsquet i, com a mínim, fins el mes de juny treballaré per aconseguir-ho. Però estic segur que sense la col•laboració de tots vosaltres no ho aconseguiré.

 El bàsquet és un ESPORT D'EQUIP molt simple com a definició (ficar la pilota dins d'una cistella) però molt ric en regles, tècnica, tàctica i matisos (per això em té fascinat des de que tinc ús de memòria i no l'he pogut apartar de la meva vida durant 26 anys), però per molta tècnica, tàctica i matisos que hi hagi, el més important és que és un esport d'equip i sense la implicació de tot un equip és impossible jugar-hi més o menys bé, aconseguir els resultats desitjats o passar-ho bé practicant-lo .

El que l'experiència m'ha ensenyat, és que si a l'hora d'atacar només toquen la pilota dos o tres jugadors, segurament que a l'hora de defensar també només ho faran dos o tres jugadors i així segur que no s'adquireixen ni els valors ni els resultats desitjats. 
  • Per què és més important fer una cistella que evitar que te la facin? ...
  • per què es valora més una assistència que una ajuda defensiva o un rebot? ...
  • qui té més mèrit; el que finalitza el contraatac, el qui li ha fet la passada, el que ha agafat el rebot i ha iniciat el contraatac amb una passada ràpida al base o el que ha evitat la cistella contrària? 
Per mi, tots tenen el mateix mèrit ja que sense qualsevol acció, la cistella no hagués estat possible.

Entenc que el més vistos i fàcil de valorar són els punts, però perquè en un futur els nois puguin fer molts punts i ser millors jugadors, ara toca aprendre també tota la resta de coses encara que això signifiqui no fer tots els punts possibles o perdre algun partit.

Dic tot això, perquè crec que estem en una fase evolutiva dels nois que sense oblidar mai la tècnica individual, toca treballar el moviment sense bola i segons la bola, toca que els bases aprenguin a saber quan toca córrer i quan no, que tothom s'adongui que una penetració després de 3 passades és molt més productiva que una sense cap passada i per tant, si l'atac acaba o no amb cistella crec que és menys important que si hem atacat amb coherència o no.

Els nens, sobretot els que tenen més facilitat per arribar fins a sota la cistella semblava que ho havien entès, però en els últims partits hi ha hagut algun jugador que ha canviat d'actitud.

Crec que això és perquè des de casa d'algun noi li deuen haver donat diferents indicacions de les que li dono jo. No pretenc controlar el que cada pare ni mare li digueu que faci als vostres fills, (només faltaria) però m'agradaria que entenguéssiu que a vegades, per arribar a l'objectiu desitjat, no es pot anar pel camí més curt i, encara que us pugui semblar el contrari, jo tinc moltes i moltes hores d'entrenaments de bàsquet i també tinc un planing pel desenvolupament dels nois que, potser no és el més adequat, però és el meu!!

Us demano comprensió, paciència i confiança (ja que em sembla que la millora personal i col•lectiva és evident) i també us demano, si és possible, que penseu una mica més en el conjunt dels nois i no exclusivament en el vostre fill.

Segurament que això ja déus ser demanar massa, però si a part de comprensió, paciència i confiança, també recolzeu una mica les meves decisions davant dels vostres fills, les meves decisions guanyaran força i si ara ja em fan bastant cas, aconseguirem que confiïn en mi al 100% i segur que milloraran molt més.

Tota aquesta parrafada només és la meva opinió i m'agradaria que si algú no hi està d'acord o té un punt de vista diferent, que ho expressi a veure si entre tots podem provocar un debat i així millorar les coses.

Perdoneu per la pallissa!!

Una abraçada,

Ricard

P.D: Ja tinc els alls i els tomàquets escalivant-se per la calçotada.

diumenge, 3 de març del 2013

Jornada 8. Joc en Equip

Mini Basquet.

CB Santpedor  91 - Basquet Unió Manresa  78.

Primer de tot s’ha de dir que davant teníem un equip jove (de primer any) però que movia molt be la pilota, molt encert en el tir i en algunes fases del partit es va fer patir.
L’avantatge inicial assolida a les dues primeres parts (19 punts) va ser suficient per guanyar el partit. Un partit en el que ens varem oblidar de fer jugades individuals i varem jugar en equip. Tots els jugadors van fer punts (mínim de 4 punts). La pilota es va moure força per seleccionar la entrada o el “tiro” correcte. Destacar també les defenses força ordenades amb moltes ajudes. 
Partits com aquests son els que fan “equip”.

CB Vic  20  -  CB Solsona  70
Sorprenent la defensa del Solsona.  Ja ens ho trobarem la setmana que bé ....

CN Terrassa 61  CB Castellet 66 
Victoria previsible, pero no per tan poca diferencia. Enhorabona per la primera victoria d'aquest equip del Bages.

Frase de la setmana: la vaig sentir el divendres i crec que es bona comentar-la.
Jo parlo normalment amb mi mateix o amb la Soletat.  (hem de saber qui es la Soletat.

I per acabar, un video que va recomenar el Jaume al Face. Com tot, el resultat de les coses, s'han de veure i jutgar al final, i a vegades, desde una altre perspectiva.