Benvolgut equip,( quan em refereixo a equip vull dir pares, mares, tiets/es, germans/es, entrenador i jugadors).
Aprofitant l'espai comunicatiu que ens proporciona el meravellós Blog d'un dels nostres pare delegat i com a conseqüència d'algunes circumstàncies que he anat detectant en les últimes setmanes, faré unes petites reflexions que sento la necessitat de fer i que em sembla que ens poden ajudar per tal de millorar la maduració basquetbolística i personal dels nois.
La meva tasca com a entrenador és fer gaudir als nois aprenent a jugar a bàsquet i, com a mínim, fins el mes de juny treballaré per aconseguir-ho. Però estic segur que sense la col•laboració de tots vosaltres no ho aconseguiré.
El bàsquet és un ESPORT D'EQUIP molt simple com a definició (ficar la pilota dins d'una cistella) però molt ric en regles, tècnica, tàctica i matisos (per això em té fascinat des de que tinc ús de memòria i no l'he pogut apartar de la meva vida durant 26 anys), però per molta tècnica, tàctica i matisos que hi hagi, el més important és que és un esport d'equip i sense la implicació de tot un equip és impossible jugar-hi més o menys bé, aconseguir els resultats desitjats o passar-ho bé practicant-lo .
El que l'experiència m'ha ensenyat, és que si a l'hora d'atacar només toquen la pilota dos o tres jugadors, segurament que a l'hora de defensar també només ho faran dos o tres jugadors i així segur que no s'adquireixen ni els valors ni els resultats desitjats.
- Per què és més important fer una cistella que evitar que te la facin? ...
- per què es valora més una assistència que una ajuda defensiva o un rebot? ...
- qui té més mèrit; el que finalitza el contraatac, el qui li ha fet la passada, el que ha agafat el rebot i ha iniciat el contraatac amb una passada ràpida al base o el que ha evitat la cistella contrària?
Entenc que el més vistos i fàcil de valorar són els punts, però perquè en un futur els nois puguin fer molts punts i ser millors jugadors, ara toca aprendre també tota la resta de coses encara que això signifiqui no fer tots els punts possibles o perdre algun partit.
Dic tot això, perquè crec que estem en una fase evolutiva dels nois que sense oblidar mai la tècnica individual, toca treballar el moviment sense bola i segons la bola, toca que els bases aprenguin a saber quan toca córrer i quan no, que tothom s'adongui que una penetració després de 3 passades és molt més productiva que una sense cap passada i per tant, si l'atac acaba o no amb cistella crec que és menys important que si hem atacat amb coherència o no.
Els nens, sobretot els que tenen més facilitat per arribar fins a sota la cistella semblava que ho havien entès, però en els últims partits hi ha hagut algun jugador que ha canviat d'actitud.
Crec que això és perquè des de casa d'algun noi li deuen haver donat diferents indicacions de les que li dono jo. No pretenc controlar el que cada pare ni mare li digueu que faci als vostres fills, (només faltaria) però m'agradaria que entenguéssiu que a vegades, per arribar a l'objectiu desitjat, no es pot anar pel camí més curt i, encara que us pugui semblar el contrari, jo tinc moltes i moltes hores d'entrenaments de bàsquet i també tinc un planing pel desenvolupament dels nois que, potser no és el més adequat, però és el meu!!
Us demano comprensió, paciència i confiança (ja que em sembla que la millora personal i col•lectiva és evident) i també us demano, si és possible, que penseu una mica més en el conjunt dels nois i no exclusivament en el vostre fill.
Segurament que això ja déus ser demanar massa, però si a part de comprensió, paciència i confiança, també recolzeu una mica les meves decisions davant dels vostres fills, les meves decisions guanyaran força i si ara ja em fan bastant cas, aconseguirem que confiïn en mi al 100% i segur que milloraran molt més.
Tota aquesta parrafada només és la meva opinió i m'agradaria que si algú no hi està d'acord o té un punt de vista diferent, que ho expressi a veure si entre tots podem provocar un debat i així millorar les coses.
Perdoneu per la pallissa!!
Una abraçada,
Ricard
P.D: Ja tinc els alls i els tomàquets escalivant-se per la calçotada.
Jo no he jugat a basquet, pot ser perquè en aquells temps, als pobles només hi havia futbol, però aquest joc m’ha seduït des de fa temps. L’únic bagatge que tinc com a experiència, es la de veure evolucionar el meu fill gran durant 12 anys i ara al petit.
ResponEliminaEn aquest temps el que m’ha quedat mes clar es:
1 . Que un juga com entrena. Es a dir que tot el que t’esforcis i facis a l’entrenament es traduirà a la pista el dia del partit .
2 . Per guanyar necessites jugar com un equip. Si tens un coix, has de jugar amb el coix, no serà la figura, però un dia et pot fer guanyar un partit.
3 . On trobis la superioritat es on has de jugar la pilota.
Al darrer partit, varem agafar avantatges quan jugàvem com hem entrenat i hem perdut aquesta solidesa quan algun dels nens ha començat a jugar per fer els seus números o voler jugar a d’heroica, que queda molt be si et surts amb la teva, però que destrempa a tot l’equip si no surt. Es a dir a la que deixem de jugar com entrenem, comença a regnar el caos atacant i evidentment el mes important el defensiu. L’altre equip jugava com nosaltres, a aquestes categories si no tens un gegant no hi ha secrets, en un principi van sortir espantats per que venien a perdre, però van ser fidels al seu joc, van anant provant com podien trencar i a qui podien trencar, a tirar amb més criteri i van estar al partit, mentre nosaltres durant una estona érem el “septimo de caballeria”. No varem morir amb las “botas puestas” perquè varem tornar a jugar amb l’ordre, que ens havia donat el coixí de 18 punts.
Uns detalls, crec que tots els tirs exteriors que es van fer amb pilota doblada des de dins la zona, van entrar.
Mentre la pilota rodava i no es parava, no la perdíem, a la que un tenia dubtes i parava la pilota, ens robaven el següent pase.
Això es un dubte que tinc, no se que penseu vosaltres, no sempre baixem el nivell perquè algú fa de les seves, sobre tot en defensa , quan tenim una mica de marge ens relaxem molt. Tenim la condició física idònia per aguantar tot el partit? En Carles va jugar dos quarts seguits a Llívia i al segon no sabia ni on era.
Cap pare deixarà de dir al seu fill que se la jugui mes, sobre tot si es bo, però que pensi que si l’equip no creix amb ell, només jugarà partits de costellada a categories baixes a no ser que tingui aspiracions de canviar d’equip cosa que hauria de fer saber al club per cobrir la possible baixa.
Amb tot això, no vull dir que estigui d’acord amb els plantejaments del carallot de l’entrenador, però si te raó en un cosa.... ell mana, (al menys fins després de la calçotada) i no m’agrada, com he sentit, que la gent l’hi mengi el coco, sobre tot en calent, els pares en sabem molt, però no hem estat mai entrenadors.
Escric això sense pensar en ningú en concret, hi ha coses que he viscut a altres clubs, 5 per cert, i sense ànim de buscar merder (que ja m’agradaria). Un altre dia convindria treure el tema psicològic amb la canalla i de pas amb els pares.
JFK
A principis d’any, el responsable esportiu del CB Santpedor ens va convocar a una reunió, a on ens van explicar el perquè no estem a la A2.
ResponEliminaNo vaig creure oportú fer un resum de la reunió, però ara veig que em vaig equivocar
Des del club es creu que pel desenvolupament dels nostres fills dins del basquet es millor dins la B que la A2. Perquè?
1. Perquè es vol conjuntar i millorar els diferents nivells cara l’any que be.
2. Perquè en aquesta categoria actual B, es pot treballar millor el joc en equip.
Es una decisió que no se’ns va consultar però si que ens ho van explicar. La podem compartir o no, però si volem que els nostres nois segueixin jugant a basquet i sobretot que millorin, ens hem d’acostumar a veure a moure molt la pilota i patir en algunes jugades/partits.
Els fonaments del basquet s’estan ensenyant, el que es difícil que tots els jugadors ho assimilin be i tots a la vegada.
Jo us faig dues preguntes
1. Quan hem tingut al llarg de la carrera “basquetbolistica” del nostres fills un sistema de entrenaments més complert i més variat del que tenim ara?.
2.Què trobem a faltar i què s’hauria de millorar?
Només contestaré a la segona pregunta i us convido que afegiu comentaris. Fem equip!
Bloqueig al rebot i transició atac-defensa, defensa-atac.
Jo he estat entrenador de nens/nois durant 7 anys, però en el meu cas, de futbol. Diferent esport però exactament la mateixa filosofia que l'expressada pel Ricard: EQUIP.
ResponEliminaEstic totalment d'acord amb el text i si, pel cas que un dels jugadors que han "oblidat" el concepte equip sigui el Joel, m'encarregaré personalment de tornar-li a recordar.
I també estic d'acord amb una de les frases del Josep i que és un dels 10 manaments de la llei de l'esport:
- Es juga com s'entrena.
Joan
Benvolguts companys,
ResponEliminaTenir una bon entrenador és vital per al creixement dels nostres fills dintre d'una disciplina esportiva d'equip.
Un mal entrenador, preocupat per guanyar sempre, va fer que el meu fill perdés la il.lusió pel futbol.
Estic convençut de que Ricard és el millor i que la seva manera de fer-se respectar entre els nens és un valor que reforça el que dic. Exigeix i a la vegada mima els nostres fills, però sempre des del punt de la positivitat i el respecte. Per tant, tenim una avantatja entre altres respecte a altres equips.
El treball en equip és vital per a que els nens segueixin motivats. La suma de petits valors dóna un Gran Valor, però un únic valor no suma més que molts petits valors. Un jugador sol no és prou per guanyar un partit.
Els nens canvien, uns creixen més com a esportistes, altres s'estanquen i altres empitjoren perque no els estimula l'esport, però aquells que milloren treballant en equip, acaben sent els millors jugadors en qualsevol equip en el que estiguin.
Ara és l'hora d'aprendre i tenim les millors eines a l'abast: un bon entrenador que sap el que fa i uns nens motivats amb ganes d'aprendre.
Solsament trobo a faltar no estar a l'A2. Sempre he pensat que és millor dir "Ho hem intentat i amb l'experiència hem après" que no pas dir "què hauria estat si...". Hem de ser valents i sempre hem de mirar cap a munt, que cap a baix sempre hi som a temps.
Per unaltra banda, no entenc ben bé el que diu Francesc de "Bloqueig al rebot i transició atac-defensa, defensa-atac", però sona potent.
També estic d'acord amb en Josep i Joan: "Es juga com s'entrena" i gaudeixo amb els entrenaments cada dia.
Endavant Ricard, si la salsa dels calçots la tens tan planificada com els entrenaments, ja pots prepara kilos i kilos que volarà!!!
Salut
Jo.Fra.
Hola no volia escriure però no em puc estar, primer no entenc molt, per no dir res de bàsquet, per això no entenc ja m'ho explicara el Francecs aquests termes, bloqueig al rebot i transició atac-defensa, defensa-atac, d'altra banda tampoc m'interessa molt el que si m'interessa és que l'arnau sigui feliç amb les coses que fa i l'ajudin a créixer com a persona.
ResponEliminales regles, tècniques i tàctiques s'aprenen, però els matisos, esforç, solidaritat, treball en equip i altres valors que no només li serviran per jugar a bàsquet sinó per ser persona, són més difícil d'adquirir i mantenir, evidentment si els perd com diu el Joan, aqui esta la seva família per tornar-li a recordar, però si el Arnua en la seva vida es troba amb persones que li aporten aquest valors (mestres, entrenadors, companys, etc.) no serà un gran jugador de bàsquet però el que si serà segur és una bona persona.
Amb aquest rotllo vull dir que al bàsquet manes tu, perquè com diu el Josep els pares no som entrenadors.
Perdoneu, tampoc entenc molt d'això i no he posat el nom sóc la Mª José
ResponEliminaBELTRAN DIMISSIÓ
ResponEliminaPer si no en teníem prou i ara que el país començava a anar be, el Sr. Beltran va i la fa més grossa.
Que te de dolent quan parles amb els altres pares, posar a parir als que no hi son? Si es l’autèntic esport nacional (això i la mig diada).
Perquè tenim que parlar del “corte de UCLA” i aquestes collonades? Si fa dos dies que dèiem “balonsesto” en lloc de basquetbol. I el que ens va costar aprendre-ho.
Si ara per disculpar-se per passar pel mig de la gent, ja et diuen “Perdona el cop al bloqueig indirecte que t’he fet, però es que tenia presa per sortir, faig un pick’n’roll i m’obro”.
Que tens saturada la Wikipedia, de pares que consulten les paraules que dius i al Parcir hi ha cua per comprar un llibre d’argot basquetbolistic.
A la nostra edat ja no arribem a tant, feines a explicar la guerra de successió als nens i tenim que parlar de la transició i la batalla de l’Ebre un altre vegada?
Sr. Beltran s’ha passat, això es mes rebuscat que el “Barcenasgate”, que ho fa millor la “Cospedalina” explicant una rescissió de contracte.
Ara en serio, l’èxit obtingut al fòrum de basquet casolà que has muntat ha quedat palès i m’he dit “Vamo’ a desir argo”
JFK