KMELOT i els cavallers de la pilota rodona

Ho sento nois, però s’ha de llegir per entendre el perquè els partits van anar com van anar. (informació contrastada per método3)

Kamelot i els cavallers de la pilota rodona.

Situació Geogràfica e Històrica
Catalunya Central, Principat de Catalunya que per ara encara pertany al regne d’Espanya. Com que el rei estava caçant elefants, i l’organitzador oficial d’esdeveniments esportius (NOOS) estava en procés judicial, el torneig va ser organitzat pel potent grup mediàtic esportiu Paidos.

Situació esportiva (només Minibàsquet)
Sota el nom de torneig de Pasqua es van organitzar dos grups:
grup Groc (2)  amb equips de la A2 i
grup Verd 1 amb equips de la B conjuntament amb el Paidos “A” que pertany a la A2.
Tothom es pensava que s’enfrontarien els guanyadors dels diferents grups, doncs no. Comorrr? Cada grup tindria el seu campió.
Algú podria pensar que els grups es van fer per que el Paidos B seguis progressant entre els equips de la A2 i el Paidos “A” guanyès  en el seu grup, o que els dos paidos no s’enfrentessin?.. deixo la pregunta a l’aire 

Recordatori: Els unics equips que es van guanyar la plaça A2 son la Unió, La Salle, Joviat i Santpedor. Els dos equips del Paidos hi van accedir perquè equips com el nostre van optar per formar-se en vers de competir.

Regles del joc.
Segons la federació catalana, les regles del minibàsquet son perquè el nens es formin, i entre altres coses, un jugador ha de jugar com a mínim 3 parts i màxim 5. En el torneig de Kamelot mínim 1 i màxim 3.  Sense comentaris.

Jornada 1.
Solsona – Santpedor.
Les forces màgiques es van confabular per donar el toc de gràcia al nº 11 del Solsona que en pla Navarro (del dia contra el Madrid), ho ficava tot i des de qualsevol lloc. Per sort el coratge del Santpedor van poder vèncer al malefici.

L’Unio B – Santpedor.
Sense Malefici som inparables, però... que passa, guanyem de vint i ens recuperen, un altre vegada el malefici. UFFF, hem guanyat, quina por!

Paidos A – Santpedor
Sembla que no hi ha malefici!  serà un partit net?,  No us ho penseu, era un pla molt ben elaborat, la tàctica era que el Paidós perdés per poc amb dos objectius:
1.    Motivar als nois del Paidos cara la jornada final
2.    Fer probes amb una nova droga de diseny al•lucinògena a tothom del Santpedor per que s’oblidessin de la realitat i fer-los caure  en una de les trames més “maquiavèliques” que s’han fet. IMNONIS COL•LECTIVA.

EFECTES DE LA DROGA.
1er. Convèncer a l’entrenador que el partit per la semifinal era a les 16:30.
2on. Que cap pare comprovés l’hora en l’horari oficial. Equip no presentat i Solsona a la final amb el Paidós.

Jornada 2
I va resultar, fins que una mare del Pre-Mini del Santpedor va alertar que el Solsona estava escalfant, COMORRR?  Trucades, waht’s up? Missatges? La capacitat de reacció, valor, coratge, destresa, e imaginació, se’ns va apoderar, i ens varem crear una cuirassa anti maleficis tan acollonant que....

Solsona Santpedor. LA GUERRA DE LAS GALAXIAS.
Amb només 6 jugadors (hi van ser tots els que logísticament hi podien ser), segons el reglament el partit el teníem perdut, però una trucada del president Mas (Jacki Vidal) al Rei (que estava de cacera) ens assegurava que amb 7 el resultat seria vàlid, ara només faltava reforçar l’equip, sobretot en defensa, i varem comptar amb la col•laboració de  la Judit fent un paperàs, (crec que el número 9 del Solsona va somiar amb ella).. ... hem guanyat de 20 i A LA FINAL

Paidos-Santpedor: EL IMPERIO CONTRATACA.
Partit clau, Darth Vader i la seva força “oculta” va fer ganyar al Padios devant de l’Unio (segons els pares de la UNIO amb ajuda arbitral).
El Mag Merlin (Ricard) i, ara si, amb TOTS els cavallers de la pilota rodona van canviar “les pilotes” per espasses laser i  van anar tots junts a destruir a l’estrella de la Mort de Darth Vader, que tan mal ens volia fer.
La tàctica molt precisa: Parar el 11 i el 12, i anar fent contraatacs ràpids i selectes.
Fa ser una victòria merescuda. Varem jugar aquell nivell que sabem fer quan els equips de davant son realment bons.

Ara em queda un dubte, la droga ens la va donar les forces “maniàtiques” o va ser el mateix Ricard per que ens poséssim les piles “tots”. No ho sabrem mai. Recordeu que un Mag no arriba mai ni tard ni d’hora. Arriba al moment just.